i el Vinalopó | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Vinalopó

Nom antic d’un riu de l’est d’Ibèria, cap a la part meridional del País Valencià, tradicionalment identificat ambAlebus
Nom antic d’un riu de l’est d’Ibèria, cap a la part meridional del País Valencià, tradicionalment identificat ambAlebus
el Vinalopó al seu pas per Novelda
© Fototeca.cat
Riu del sector meridional del País Valencià, que travessa perpendicularment les serres prebètiques i subbètiques valencianes; consta de tres segments, no gaire homogenis: l’alt, fins prop de Villena (Alt Vinalopó), un altre tram fins al nord d’Elda (Vinalopó Mitjà), i el sector final, que encara hom podria subdividir amb l’alineació de la serra de Tabaià.

Nascut a la serra de Mariola (racó de Bodí, a Bocairent), després de travessar una clusa entra a la vall de Beneixama (Alcoià), on talla una xarxa de paleocanals en espina de peix, rep el riu de la Marjal i voreja la llacuna dessecada del Salze, mentre corre en sentit E-W. Des del racó del Campet (Alcoià), a la foia del qual moria un exsangüe Vinalopó, s’ha espoltrit el jaç antic, substituït per una conducció artificial des del Saleret fins a les hortes del S de Villena, on ha pres la direcció del S. Entre el recolze del riu i la séquia del Rei hi ha un relleu indecís, on els arqueòlegs situen una maresma fins a temps recents. Aigua avall de Saix (Alt Vinalopó) els topònims remembren altra vegada un domini amfibi o lacunar, per la interposició de l’aresta de la Torreta-Monastil (540 m), buidada longitudinalment pel riu —un cop girada la direcció al lloc on s’establí l’efímer pantà d’Elda—, que conserva restes de terrassa. Al S de Montfort (Vinalopó Mitjà) aflueix la rambla de Tarafa, i comença la travessia epigènica de la serra de Tabaià, on fou bastit el pantà d’Elx (Baix Vinalopó), completament arruïnat avui en dia. Passada la ciutat, que s’ha ordenat a ambdues voreres, sobre el desproporcionat delta interior de 6 km de generatriu, arriba per un regall artificial a l’albufera d’Elx. Els mòduls coneguts oscil·len entre 0,16 m3/s a Beneixama i 0,84 m3/s a Santa Eulàlia (Saix), però no se’n pot fer gaire cabal, car l’aprofitament per al regadiu és intens; la irregularitat interanual és només de 14, gràcies a les ressurgències i un règim alterat per la intervenció humana que acaba a les séquies mil·lenàries d’Elx.

Col·laboració: 
VMR
Llegir més...