i el Vinalopó Mitjà | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

el Vinalopó Mitjà

Comarca del País Valencià, a la regió d’Alacant.
Població: 
173.324 h
[2009]
Extensió: 
799 km2

La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda. És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals. El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós. Un seguit de corredors adopten l’estil de conca intramuntana subbètica, amb pendents longitudinals d’un 15%, fet que comporta sovint conflictes de drenatge. Per la part de migjorn hi ha el de Barba-roja-Asp entre les serres de Favanella, Monte Alto, de Crevillent (835 m), Sierra de la Madera, Negra i de Tabaià, d’una banda, i les dels Frares (718 m), la cretaciojuràssica d’Algaiat (1.053 m), de la Cava, el Rollo (655 m) i penyó de l’Ofra, de l’altra; en forma part el Fondó dels Frares, replà de rebliment al qual aflueixen glacis des de l’Ombria de la serra de Crevillent i que, amb el Rebalse, constitueixen una conca, de fet, endorreica; glacis i cons des de la serra d’Algaiat baixen al S; el Fondó de les Neus podria ésser un antic pòlie , mentre que l’Ofra tanca el corredor. Entre les anteriors serres i la del Reclot (1.043 m alt., aresta de nucli triàsic, amb Lies i nummulític) s’esbossa un altre corredor, amb un fondó

Paisatge del Vinalopó Mitjà, prop del municipi d’Asp
© Arxiu Fototeca.cat
a l’W de l’Alguenya i un seguit de glacis fins a la Romana Baixa, limitats al N pel massís nummuliticoburdigalià càrstic de la Safra (845 m). Tota la resta de l’espai comarcal al N, fins als contraforts de la serra del Carxe i la serra de les Salines (cretàcia; 1.239 m), és cobert per glacis i depressions endorreiques, on destaquen el Xinorlet, el Manyar i el Fondó, sembla que dessecades per obres romanes. A l’esquerra del Vinalopó s’alça la mola quadrangular, oberta a ponent i de rocam cretaci, de la penya del Sit (1.127 m), i més al N el sector de Puça (1.017 m) i la serra de l’Arguenya (1.228 m), que restableix l’orientació subbètica. Avançant sobre el replà subàrid meridional destaca el Montagut (570 m) i la pelada serreta Llarga (489 m); al sector de llevant tanquen els àrids plans la serra de les Aguiles (Sant Pasqual, 555 m), desviada pel diapir immediat del keuper d’Espejeras.

La rambla del Vinalopó centra gran part del drenatge de la comarca. En són exclosos els espais endorreics o arreics i un curt sector de llevant, que drena la rambla del Palmaret, afluent de la del Rambujar. L’afluent més important del Vinalopó és la rambla de Tarafa, que procedeix de l’Alguenya, la Romana i el Fondó de les Neus. L’eix comarcal és la confluència doble de la rambla de Tarafa i el barranc d’Orito amb el Vinalopó, que és seguida per la penosa travessia epigènica de la cua del pantà d’Elx, sobre les crestes de la serra de Tabaià. El riu, al seu aforament d’Asp, amb 1.369 km2 de conca, presenta un dels coeficients d’escorrentia més baixos del País Valencià i una irregularitat interanual de 10. Un clima de transició situa la comarca entre les isotermes anuals de 14° i 18°C (17,8 a Novelda) i les isohietes de 250 i 400 mm, amb un ritme pluvial molt similar per als pics de primavera (maig) i tardor (octubre); el Pinós (574 m) té unes mitjanes de 7,6°C al gener i 27,7°C a l’agost i una precipitació de 305 mm. Pel que fa a la composició del sòl, predominen les xerorendzines i la terra fusca àrida, terrosa i calcària, amb destacats complexos de litosol als vessants i als cims de les serres; la vegetació espontània que hi correspon a menys de 500 m és un matoll baix, espinós i grisenc, dominat per l’arçot, amb heliòfiles associades, a més, de llentiscle, ullastre i margalló. Per sobre dels 500 m hom troba restes d’alzinar. La forta densitat humana i els afloraments triàsics salins han creat un medi halofitonitròfil amb associacions específiques de plantes fruticoses. Als glacis l’espinar és substituït per timonedes molt clares sobre sòls sovint encrostats. L’àrea de bosc amb prou feines arriba a les 5.700 ha (una desena part de les terres conreables).

Demografia i economia

La població a la fi del segle XVIII (1794) era d’uns 32.000 h. Tots els municipis donen un saldo positiu al principi del segle  XX (55.500 h). Fou, però, en el període 1950-70 que el creixement esdevingué més espectacular (d’uns 65.000 h es passà a 113.242 h). Posteriorment, el creixement ha fou més moderat (145.100 h el 1991).El 1998 la població era de 148.388 h i el 2003 era de 158.932 h (199 h/km2), xifra que representa un creixement de 12.755 h en el període 1991-2003. Elda (54.086 h), Petrer (31.255 h) i Novelda (25.399 h) concentraven el 69,7 % de la població. Per edats, el 15,8% del cens del 2001 tenia menys de 15 anys, el 68,3% era població adulta i el 15,9% sobrepassava els 65 anys. La indústria del calçat —característica de la comarca— tendeix a ocupar una gran part de les dones casades amb treball domiciliari (enfranquidores). Durant el segle XIX Novelda i Monòver capitalitzaren alternativament la població concentrada comarcal, però a comptar del 1930 la subordinació a Elda és palesa. Els nuclis industrials atreuen la població de la contrada i la concentren sobre l’eix del Vinalopó i del ferrocarril; la immigració és molt considerable - el 64 % de la població de Petrer, el 62% de la de Novelda i el 55% de la d’Elda - i prové sobretot de fora de la comarca. A part valencians meridionals, hi destaquen gent de la Manxa i d’Andalusia. La part oriental de la comarca concentra els nuclis més grans i més antics, gràcies a la proximitat del Vinalopó i la ruta litoral, i a la part ponentina hi ha nuclis petits, que aprofiten els sòls més fèrtils de les valls, més abundants en argila i carbonat càlcic (el Fondó de les Neus, l’Alguenya, el Pinós, Monòver). L’urbanisme sol estar en concòrdia amb l’orografia, amb els nuclis encimbellats als turons o bé allargats sobre els camins del pla (els dos Fondons, Novelda). Montfort distribueix els seus carrers en ventall, en baixar el vessant, mentre que Asp té més aviat traçat caminer. Monòver es pot situar entre els dos vessants (el carrer principal segueix una isohipsa). Petrer forma ja una conurbació amb Elda, de manera que el barri de la Frontera, a la partió municipal, de fet és considerat eldenc. La presència del Vinalopó fou aprofitada, d’antuvi, per a enllaçar les terres valencianes de l’interior i les murcianes.

el Vinalopó Mitjà Pedrera de marbre de l’Alguenya
© Fototeca.cat
El desenvolupament econòmic comarcal ha estat basat, d’una banda, en el calçat, i de l’altra, en l’agricultura d’exportació (raïm de balança i per a vi), que ha perdut importància. El règim de tinença més freqüent és la propietat directa, bé que a les àrees vitícoles (al Pinós, per exemple) és encara vigent l’emfiteusi, i és característic el minifundi, tant en secà com en regadiu, estructura que és a la base del desenvolupament econòmic: agricultor-traginer, espardenyer-comerciant i sabater-fabricant. La mitjana de l’explotació és entorn d’1,5 ha. Quant a l’agricultura, El 1999, el total de terres conreades era de 27.621 ha. Els cultius més importants eren la vinya (12.873 ha) i les oliveres (9.047 ha).El secà és la modalitat més usual d’agricultura a la comarca, i el regadiu es basa en l’aigua elevada dels pous; el Fondó de les Neus i la serreta Llarga de Novelda són sectors rics en mantells subterranis. Amb tot, és preocupant la salinització i la contaminació dels aqüífers pels nuclis urbans i industrials. La superfície de terra regada ha augmentat de manera notable els darrers anys. El conreu dominant a la comarca, la vinya, es dedica a produir raïm per a vi, sobretot al Pinós i Monòver, i raïm de balançà —especialment Rossetti i Aledo tardà— i té especial importància al municipi de Novelda. Darrere la vinya, segueix en importància l’olivera i l’ametller. El 1991, més de 5.300 ha eren dedicades a la producció d’ametlla (Monòver, el Pinós, el Fondó de les Neus i Asp). Altres conreus són els arbres fruiters i conreus de secà, com l’ordi. Pel que fa a la ramaderia, el 1999 se censaren 488 caps de bestiar boví, 10.210 d’oví, 5.640 de cabrú, 2.466 de porcí i 26.100 caps d’aviram Durant el segle XIX l’activitat menestral tèxtil de Monòver, les randes de Novelda, les espardenyes d’Elda, l’aiguardent, el sabó i la tragineria no reeixiren a impulsar l’economia de la comarca. Després de l’esplendor del vi (fomentada la seva exportació mitjançant acords com el Tractat Comercial amb França), la seva decadència obrí pas als materials de construcció i l’espardenyeria i la sabateria (Monòver, Novelda i Elda). A la primeria del segle XIX Novelda ja tenia importants serradores de marbre i gres i indústries d’alimentació; també serraven marbre a Monòver, on es mantenien els tèxtils. Els anys vint i trenta començà l’extensió de la indústria del calçat des del nucli d’Elda, que ha estat continuada per Petrer, que també té fàbriques de teules i rajoles, hereves de les terrisseries antigues. Hom constata un procés d’expansió d’empreses amb tecnologia superior, des d’Elda cap a Petrer. Aquests són els dos municipis de la comarca amb una menor orientació agrària, mentre que a Monòver, on també hi ha calçat, l’activitat primària és més desenvolupada. Les pedreres i la manipulació de marbre i altres materials lítics decoratius se centren especialment a Novelda (també a la Romana), potser el centre més important dels Països Catalans, amb una destacada exportació. El cabeç de la Sal del Pinós, zona ocupada per una ampla invasió de sals procedents d’una roca mare guixosa i de sal gemma, és objecte d’una immemorial extracció, que eliminà fa anys les mines per utilitzar els sistemes d’injecció de vapor i canalització de la salmorra cap a Torrevella. Actualment, la principal branca industrial és, amb diferència, la del calçat, amb més de 500 establiments a tota la comarca, seguida del cuir, els materials de construcció, la fusta i els mobles, i el cautxú i els plàstics.

Pel que fa a les comunicacions, des de l’edat moderna, seguint un camí abandonat des de fa poc, es connecta Alacant amb la Meseta, corrent que fou mantingut per l’actual carretera i pel ferrocarril de Madrid (1858). L’eix comarcal bàsic és l’autovia nacional N-330 Alacant-Madrid, que és paral·lela al Vinalopó i constitueix una via d’expansió per a l’economia comarcal. D’altres connexions per carretera són les variants de la N-330 de Novelda a Crevillent, que connecta aquesta important via amb la N-340, d’Alacant a Múrcia, la C-3213 del Pinós a Elda i el ramal d’aquesta que uneix Novelda amb Monòver.

La història

Sector sud-occidental del Vinalopó Mitjà
© Arxiu Fototeca.cat
Les restes més antigues de poblament han estat localitzades prop de Novelda (Paleomesolític), i en els altres termes les escadusseres troballes són de l’Eneolític, del bronze o romanes. Fins al segle XIII la comarca formà part del reialme musulmà de Múrcia, però Jaume II la conquistà, i la seva possessió fou ratificada per la concòrdia de Torrellas (1304). als segles XIV i XV la monarquia féu donació d’alguns llocs, com Monòver a Pere Maça de Liçana (passà als ducs de Pastrana i als d’Híxar) i Petrer a Eiximèn Peris de Corella. Fins al segle XVII la població fou eminentment morisca, i la crisi de l’expulsió només en part fou resolta pel repoblament posterior, responsable de les cridaneres diferències lingüístiques que vigeixen actualment a la subcomarca d’Asp-Montfort. Ambdós municipis foren inclosos per Alfons X de Castella al terme municipal d’Alacant (1241), però no és clar si aleshores foren repoblats. Aquestes terres esdevingueren valencianes el 1304, dependents directament de la corona, malgrat que Asp fou donat a Sibil·la de Fortià i després a Gutierre de Cárdenas. Consta que el 1459 fou establerta a Montfort (Nompot) una moreria reial a la qual acudí un tropell de sarraïns, fugint de la jurisdicció senyorial. El 1520 aquesta moreria fou destruïda pels agermanats. Del terme d’Asp fou segregat el 1839 el territori del Fondó de les Neus i del Fondó dels Frares, que no parlaven castellà, com tampoc no hi parlen, encara ara, a la partida del Poublanc de Montfort. Tota la comarca formà part de la governació d’Oriola que fou establerta després de la Nova Planta (1707). El 1834 constituí els partits judicials de Monòver (amb Elda i les Salines d’Elda) i de Novelda (amb Asp i Montfort, tots dos incorporats recentment al nou partit d’Elda).

Col·laboració: 
JVBM
Llegir més...