i Narcís Vinyoles | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Narcís Vinyoles

literatura lit
Escriptor.
València, segle XV — València, segle XVI

Ciutadà de València. Fou conseller i jurat de València, administrador de llotja i comptador de la generalitat, entre el 1468 i el 1516. Concursà i intervingué en diversos certàmens poètics (1474, 1486, 1488 i 1511) amb poesies de caràcter religiós; en aquest aspecte, publicà, en prosa i vers, una Homelia sobre lo psalm del Miserere mei Deus (1499). Les seves poesies amoroses són retòriques, i se centren en casos d’elemental casuística sentimental, però d’una manera evidentment deliberada tendeix a donar al decasíl·lab català un ritme de tipus italià. És també autor de poesies en “llengua toscana”. A instàncies de Lluís Carròs i Pere Boïl traduí del llatí al castellà el Supplementum cronicarum de Felippo Foresto (Suma de todas las crónicas del mundo, una de les primeres edicions en llengua castellana a València, 1510)./>Potser allò més curiós de la seva producció literària és la seva intervenció en els Escacs d'amor, en col·laboració amb Francí de Castellví i Bernat Fenollar. Vinyoles expressa amb gràcia, elegància i gran enginy el moviment de cada jugada./>És també autor d’una de les poesies que clouen Lo procés de les olives (1497), de Bernat Fenollar, Joan Moreno i altres.

Col·laboració: 
MRi
Llegir més...