i Violant de Bar | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Violant de Bar

SinònimIolanda de Bar
SinònimIolanda de Bar
història hist
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Joan I.
?, aprox. 1365 — Bellesguard, Barcelona, 1431

Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne. El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380. S'avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibil·la. La rivalitat entre ambues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que enverinaren els darrers anys de Pere el Cerimoniós i que acabaren, en morir aquest, el 1387, primerament amb l’empresonament i després amb l’espoliació de la reina Sibil·la, els béns de la qual passaren, per disposició de Joan I, a la reina Violant. Dona afeccionada al luxe i a tota mena de refinaments, ajudà el seu marit Joan I, que compartia els seus gusts, a dilapidar els recursos, tan escassos, de què disposaven els monarques catalanoaragonesos, recursos aconseguits molt sovint en aquest regnat amb extorsions. En aquesta tasca de dissipació col·laboraren els consellers i els cortesans d’amdós, contra els quals les corts de Montsó clamaren repetidament en 1383-1384 i en 1388-1389, acusant-los de malversació, de corrupció i de amoralitat personal, i exigiren la separació de llurs càrrecs, entre d’altres, primerament de Constança de Perellós, i més tard de Carrossa de Vilaragut, dames de Violant. Mort Joan I el 1396, Violant es veié complicada en el procés iniciat immediatament contra els seus cortesans i els de Joan I, bé que fou suspesa tota diligència que la pogués afectar fins al retorn del rei Martí. Fou posada, a més, sota la custòdia de bones dones, puix que havia al·legat estar embarassada, fins que reconegué, el mes de juliol del 1396, que no ho estava. Després portà una vida retirada a Barcelona, apartament del qual sortí per tal de defensar els drets de successió a la corona del seu net Lluís, duc de Calàbria, primogènit de la seva filla Violant, en morir Martí el 1410. En els primers temps de l’Interregne aconseguí de formar un partit francòfil important, que sostingué els drets del seu net, amb personalitats com Roger Bernat de Pallars, el governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló, el vescomte d’Illa i de Canet i molts membres de la petita noblesa a Catalunya, l’arquebisbe de Saragossa a Aragó, etc; però, després de l’assassinat d’aquest i de la inclinació del papa Luna per la candidatura de Ferran d’Antequera, el partit castellanista s’imposà ràpidament a Aragó i a València i recollí l’adhesió de gairebé tots els antics membres del partit francòfil. Fracassades les seves esperances en el Compromís de Casp, el 1412, la reina Violant abandonà tota activitat pública fins a la seva mort, el 1431. Fou soterrada primerament a la catedral de Barcelona, i després, el 1460, a Poblet, al costat del sepulcre de Joan I.

Col·laboració: 
MTF
Llegir més...