i Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc
Ministère de la culture et de la communication, Médiathèque de l’architecture et du patrimoine
arquitectura arquit
Arquitecte i teòric francès.
París, 27 de gener de 1814 — Lausana, 17 de setembre de 1879

Fou una figura polèmica, per raó de les seves reconstruccions d’edificis medievals (a partir del 1840): la Madeleine de Vézelay (~1841), les catedrals d’Amiens i de París (ambdues del 1849), la ciutadella de Carcassona (1853), el castell de Pierrefonds (1858), l’abadia de Saint-Denis i la Sainte Chapelle de París, així com la catedral de Lausana (1873). En totes es deixà portar per l’esperit de l’època de construcció com a primera norma de treball. Tanmateix, propugnà la utilització del ferro en la construcció, encara que no sigui en substitució dels materials tradicionals. Professor de l’École des Beaux-Arts durant sis cursos, publicà Entretiens sur l’architecture (1852-72), obra que fou un dels llibres teòrics més importants de la segona meitat del s XIX. Entre les seves altres publicacions cal esmentar el Dictionnaire raisonné de l’architecture française du XI au XVI siècle, en 10 volums (1854-68), i la sèrie d’articles (1862-63) sobre la reforma de l’École des Beaux Arts. Cal destacar-ne els projectes per al tren imperial (1855), per a l’Opéra de París (1852) i per a la tomba del duc de Brunswic (1878), així com nombroses aquarel·les de tema de muntanya.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...