Establert a Lleida amb la família (1931), es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat (1934-36), i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà, reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39. Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en col·laboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats anualment per Nadal. En renovà el repertori, introduint els espirituals negres i la cançó en català, tant tradicional com d’autor. A banda de l’Orfeó, contribuí a la revitalització i a la fundació de molts grups corals a través del Centre de Promoció Coral de les Terres de Lleida.
Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió del 1980 al 1984, durant aquest període fou membre de la comissió consultiva del Servei de Música de la Generalitat de Catalunya. L’any 1984 rebé la Creu de Sant Jordi, el 1998 el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla i el 2008 la Medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Lleida.