i Carmina Virgili i Rodon | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Carmina Virgili i Rodon

Carmina Virgili i Rodon (2013)
© Universitat de Barcelona
geologia geol i estratigrafia estratig
Geòloga i estratígrafa.
Barcelona, Barcelonès, 1927 — Barcelona, Barcelonès, 21 de novembre de 2014

Llicenciada en ciències naturals (1948) es doctorà a la Universitat de Barcelona (1956). Fou professora a la facultat de ciències (1949-63) i investigadora del CSIC. L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid. Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià. Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides (1958) i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra La Geologia, dels mites a la ciència (2004). Fou degana de la facultat madrilenya i membre fundadora del Grupo Español de Sedimentología i del Grup de Mesozoic, el qual també presidí (1976-80). Féu una estada com a professora associada a la Universitat d’Estrasburg (1973-74). Fou vicepresidenta de la Societé Géologique de France (1974) i corresponent de l’Acadèmia de Ciencies de Barcelona i doctora honoris causa per la Universitat de Girona (2008). El 1996 fou elegida senadora pel Partit dels Socialistes de Catalunya. Entre altres reconeixements, rebé la Gran Creu de l'orde civil d'Alfons X el Savi, la Medalla Narcís Monturiol i la Creu de Sant Jordi (1995).

Data de revisió: 
2014-11-27
Llegir més...