Aquest riu, en el seu curs més alt ja constitueix el límit entre el municipi i el regne d’Aragó (Puertomingalbo i Mosquerola). El límit meridional del terme és constituït per les serres de la Batalla (1.507 m) i del Carbó (1.623 m), pel cim de Penyagolosa (1.814 m) i pels tossals de les Pomeres (1.407 m), l’Albagés (1.481 m) i la Nevera (1.195 m). A l’E, més enllà de la profunda i deserta vall d’Usera, tributària del riu de Montlleó, el tossal Pelat, la serra de Penya-roja (1.063 m) i el morral Blanc (1.021 m) formen el límit amb el terme de Benafigos. Al sector central, entre les serres del Bovalar i del Boi, al N, i el massís de Penyagolosa, al S, s’estén el pla de Vistabella, on hi ha les millors terres de conreu. Aquest pla és drenat pel barranc del Teix o de la Pegunta, que desguassa al riu de Montlleó.
Un 25% de la superfície del terme és coberta de pinedes (el Bovalar, vall d’Usera, el Savinar, el Boi, l’Avellanar), en gran part de l’estat; un 12% (1.850 ha) per llegums i cereals, i un 65% per pastures, garrigues, i terres improductives. Hi ha unes 3.000 ovelles.
La vila (319 h agl [2006], vistabellans; 1 246 m alt.) és al capdamunt d’un turó, dominant el pla. L’església parroquial (l’Assumpció) té una interessant façana (1504-24), obra atribuïda a Joan Anglès, un dels més importants exemples d’arquitectura renaixentista al País Valencià. Després de la conquesta, fou donat a poblar per Guillem (III) d’Anglesola, senyor del castell de Culla, al qual pertanyia el lloc; passà després a l’orde de Montesa (la carta de poblament fou confirmada el 1382 pel mestre de Montesa). Durant la guerra del Francès hi tingué el seu quarter general el guerriller Ascensi Nebot, dit el Frare. En 1873-75 hi funcionà la litografia oficial de l’administració carlina del Centre, a càrrec de l’impressor tortosí Joan Vilàs, on s’imprimiren els segells dels correus carlins de València, fins que fou traslladada a Vilafermosa. Dins el terme hi ha l’important santuari de Sant Joan de Penyagolosa i, entre altres, les caseries de l’Albagés, Montfort i Montlleó, a més del despoblat i antic castell del Boi (amb l’església de Sant Bartomeu del Boi).