Fill de ferroviaris, s’establí a Florència (1924). Col·laborà en la revista antifeixista Solaria, on publicà contes (Piccola borghesia, 1931) i la novel·la Il garofano rosso (1933-48). A Milà publicà la seva millor novel·la, Conversazione in Sicilia (1941; traducció catalana de M&Aurèlia Capmany, 1966), a més de traduccions de Poe, Faulkner, Steinbeck, Saroyan, etc, i l’antologia Americana (1942). Sentí una gran atracció per la literatura angloamericana, i renovà, també gràcies a aquestes traduccions, la cultura literària italiana. Participà activament en la Resistència, i publicà després Uomini e no (1945). Creà la revista Il Politecnico (1945-47), i dirigí més tard Il Menabò (1961). També fundà i dirigí una collecció d’escriptors joves (1951). De la seva obra cal destacar, entre altres, les novel·les Le donne di Messina (1949) i La garibaldina (1956), obres d’assaig, com Le due tensioni (1967), i la novel·la inacabada La città del mondo (1969).