i Manuel Viusà i Camps | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Manuel Viusà i Camps

Disseny i arts gràfiques    Pintura
pintura pint i gravat grav
Pintor i gravador i polític.
Barcelona, 14 de desembre de 1917 — París, 11 de febrer de 1998

Es formà a l’Escola de Belles Arts i amb Xavier Nogués. Després de la  guerra civil de 1936-39 s’establí a Terrassa, on amb la seva dona, l’escultora Gertrudis Galí, aconseguí anomenada en l’ambient artístic de la ciutat. Féu la primera exposició individual a Barcelona (1943), presentat per Adrià Gual. Exiliat el 1948, el 1952 s’establí a París,  on exposà individualment (1960, 1961, 1963). També exhibí la seva obra a Barcelona (1964, 1972 i 1976), en diversos indrets de França, a Londres (1971) i als EUA. La seva pintura es basa en una figuració esquematitzada i preciosista, amb predomini de la línia corba i un empastament textural, i se centra en la figura femenina, els animals i les flors. Com a gravador, destaca la seva acuradíssima sèrie al carborúndum que il·lustra els Exemples -extrets del Llibre de les bèsties- de Ramon Llull (París 1978). Des del 1986 dirigí uns cursos d’història del gravat a Andorra, on residí habitualment des del 1982. Inicià l’activitat política en el moviment catalanista al començament dels anys trenta, dins la  Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Voluntari de l’exèrcit republicà en la Guerra Civil Espanyola, fou destinat al serveis de transmissions del front d’Aragó i, cap a la fi de la guerra, fou fet presoner per una divisió italiana i internat prop d’un any en un camp de concentració de Valladolid. Un cop alliberat, s’uní al Front Nacional de Catalunya (1939) i participà en nombroses iniciatives en la clandestinitat, entre d’altres, l’edició de Per Catalunya, òrgan del FNC, i de la revista Ariel, i l’elaboració de documents falsos per a fugitius i exiliats del franquisme. El 1948 s’exilià a causa de la persecució policial, i a París impulsà diverses iniciatives; entre d’altres, organitzà els concerts de diversos cantautors catalans a la capital francesa i dirigí les gestions davant Alemanya perquè Carme Ballester, vídua del president Companys, rebés una pensió en qualitat de víctima de la guerra.  El 1979 fou inculpat per la policia espanyola d’haver participat en activitats terroristes, però els tribunals francesos en denegaren l’extradició per manca de proves.  És autor de les biografies Francesc Macià: president de Catalunya (1968) i Lluís Companys:  biografia popular (1977). L’any 1988 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...