Inicià estudis de piano a vuit anys amb J. Salvat, i més tard fou deixeble d’E. Daniel, A. Nicolau i, a partir dels setze anys, d’E. Granados. Debutà amb un gran èxit amb la interpretació del concert número 3 en re menor, BWV 974, de J.S. Bach. L’any 1910 feu una gira arreu de l’Estat espanyol formant duo amb el violinista M. Perelló. Juntament amb aquest instrumentista i el violoncel·lista J.P. Marès, el 1911 creà el Trio de Barcelona, que tingué un debut esclatant a Berlín l’any 1913. Oferiren més de 500 concerts per diferents països d’Amèrica i Europa. Vives també acompanyà cantants com M. Barrientos, L. Hallam i H. Gerhard i instrumentistes com el violinista M. Crickboom. Fou membre de la Junta Directiva de l’Associació de Música de Cambra de Barcelona i de la Lliga d’Associacions Musicals de Catalunya. Des del 1908 dirigí els cursos superiors de piano de l’Acadèmia Ainaud i també fou sotsdirector de l’Acadèmia Granados.