Format a l’illa i, especialment, amb Hermenegild Anglada i Camarasa a Pollença, formà part allà de l’escola pollencina. Conreà un impressionisme clar, basat en el paisatge menorquí —a part el de Pollença—, que exposà sovint a l’illa, bé que de vegades concorregué també a d’altres exposicions (Primera Exposición Española de Bellas Artes, Salamanca 1944). És el pintor menorquí més destacat del seu temps. El 1976 Menorca li dedicà una important exposició-homenatge, a la Caixa d’Estalvis des Castell.
El seu fill Josep Vives i Campomar (Maó 1940), format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, amplià estudis a Florència (1972-73), becat per la Fundació March; conrea la pintura i el gravat —natures mortes i paisatges— dins un concepte nítid i estàtic proper al Novecento italià. Ha exposat individualment des del 1964, Palma (1968), Zuric (1970), Barcelona (1973 i 1975), etc.