i Volga | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Volga

Nom rus del riuVolga (ru)
Nom rus del riuVolga (ru)
El Volga al seu pas per Nižnij Novgorod

Riu de la Rússia europea, el més gran d’Europa (3.520 km de longitud i 1.360.000 km2 de conca).

Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar. Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka. La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E. Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent. Hom acostuma a dividir-lo en tres parts: el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka; el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga inferior, fins a la mar Càspia.

El Volga s’alimenta de neu (60%), d’aigües subterrànies (30%) i de pluja (10%). El cabal mitjà anual és de 182 m3/s a Jaroslavl’, 2.970 m3/s a Nižnij Novgorod, 7.720 m3/s i 8.060 m3/s a Volgograd. Després de Volgograd el riu perd gairebé el 2% del cabal a causa de l’evaporació. La temperatura de l’aigua, al mes de juliol, arriba a 20-25°C. En el seu curs alt i mitjà es glaça al final del novembre, i en el curs inferior al començament del desembre. El desglaç es produeix a Astrakhan a mitjan març, a la conca alta a la primera quinzena d’abril i a la resta a la segona quinzena d’abril.

A la conca superior hi ha sobretot boscs; a la mitjana, grans sembrats de cereals i conreus industrials. A la zona dels Urals hi ha jaciments importants de petroli i gas. Prop de Solikamsk hi ha grans jaciments de sals potàssiques. A la conca inferior hi ha sal comuna (llacs El’ton i Baskunčak). Al Volga hi ha unes 70 espècies diferents de peixos. El transport fluvial de mercaderies representa la major part de tot el transport fluvial de Rússia: fusta, petroli, materials de la construcció, blat, sal, llegums, etc. Hom hi organitza també creuers turístics. Les ciutats més importants per on passa són Tver, Rybinsk, Jaroslavl’, Nižnij-Novgorod, Kazan’, Samara, Saratov, Volgograd i Astrakhan.

La seva situació geogràfica determinà, ja al segle VIII, la seva importància com a ruta comercial entre l’Orient i l’Occident. De l’Àsia central hom exportava teixits i metalls, i de les terres eslaves, pells, cera i mel. A partir del segle XI el comerç decaigué i al segle XIII la invasió dels tàtars destruí les comunicacions econòmiques, llevat del Volga superior, on tingueren un paper important Novgorod, Tver i les ciutats del principat de Vladimir-Suzdal’. Restablert el tràfic comercial al segle XIV, cresqué la importància de ciutats com ara Kazan’, Nižnij Novgorod i Astrakhan.

El paper econòmic del Volga ha augmentat considerablement després de la construcció d’una sèrie de grans pantans i centrals (de 40 a 45 milions de kWh anuals). La superfície dels pantans és de 38.000 km2, amb un volum total de 288.000 m3 (dels quals són útils uns 90.000 m3). El Volga és unit a la mar Bàltica pel canal Volga-Bàltica, a la mar Blanca pel sistema del Dvina Septentrional i pel canal mar Blanca, i a les mars Negra i d’Azov pel canal Volga-Don.

Col·laboració: 
PLV
Llegir més...