Neix al planell de Valdaj, a una altitud de 228 m, i desemboca a la mar Càspia en forma d’ampli delta, en una zona a -28 m del nivell del mar. Té prop de 200 afluents, entre els quals el Kama i l’Oka. La seva conca ocupa 1/3 de la Rússia europea i s’estén des de les elevacions de Valdaj i de la Rússia central, a l’W, fins a l’Ural, a l’E. Prop de Saratov s’estreny bruscament, i des de Kamyšin fins a la Càspia no rep cap afluent. Hom acostuma a dividir-lo en tres parts: el Volga superior, des del naixement fins a la confluència amb l’Oka; el Volga mitjà, fins a la confluència amb el Kama i el Volga inferior, fins a la mar Càspia.
El Volga s’alimenta de neu (60%), d’aigües subterrànies (30%) i de pluja (10%). El cabal mitjà anual és de 182 m3/s a Jaroslavl’, 2.970 m3/s a Nižnij Novgorod, 7.720 m3/s i 8.060 m3/s a Volgograd. Després de Volgograd el riu perd gairebé el 2% del cabal a causa de l’evaporació. La temperatura de l’aigua, al mes de juliol, arriba a 20-25°C. En el seu curs alt i mitjà es glaça al final del novembre, i en el curs inferior al començament del desembre. El desglaç es produeix a Astrakhan a mitjan març, a la conca alta a la primera quinzena d’abril i a la resta a la segona quinzena d’abril.
A la conca superior hi ha sobretot boscs; a la mitjana, grans sembrats de cereals i conreus industrials. A la zona dels Urals hi ha jaciments importants de petroli i gas. Prop de Solikamsk hi ha grans jaciments de sals potàssiques. A la conca inferior hi ha sal comuna (llacs El’ton i Baskunčak). Al Volga hi ha unes 70 espècies diferents de peixos. El transport fluvial de mercaderies representa la major part de tot el transport fluvial de Rússia: fusta, petroli, materials de la construcció, blat, sal, llegums, etc. Hom hi organitza també creuers turístics. Les ciutats més importants per on passa són Tver, Rybinsk, Jaroslavl’, Nižnij-Novgorod, Kazan’, Samara, Saratov, Volgograd i Astrakhan.
La seva situació geogràfica determinà, ja al segle VIII, la seva importància com a ruta comercial entre l’Orient i l’Occident. De l’Àsia central hom exportava teixits i metalls, i de les terres eslaves, pells, cera i mel. A partir del segle XI el comerç decaigué i al segle XIII la invasió dels tàtars destruí les comunicacions econòmiques, llevat del Volga superior, on tingueren un paper important Novgorod, Tver i les ciutats del principat de Vladimir-Suzdal’. Restablert el tràfic comercial al segle XIV, cresqué la importància de ciutats com ara Kazan’, Nižnij Novgorod i Astrakhan.
El paper econòmic del Volga ha augmentat considerablement després de la construcció d’una sèrie de grans pantans i centrals (de 40 a 45 milions de kWh anuals). La superfície dels pantans és de 38.000 km2, amb un volum total de 288.000 m3 (dels quals són útils uns 90.000 m3). El Volga és unit a la mar Bàltica pel canal Volga-Bàltica, a la mar Blanca pel sistema del Dvina Septentrional i pel canal mar Blanca, i a les mars Negra i d’Azov pel canal Volga-Don.