Per a l’ió argèntic, l’anàlisi és basada en la valoració d’aquest, dissolt en un medi d’àcid nítric, aproximadament 1 N i a temperatura ambient, amb una solució estàndard de tiocianat amònic (NH4SCN) o potàssic (KSCN) i emprant com a indicador una solució de nitrat de ferro(III). L’addició de la solució de tiocianat produeix inicialment un precipitat de tiocianat d’argent (producte de solubilitat Ks = 7,1 T × 10-13): Ag+ + SCN →AgSCN. Quan la reacció s’ha acomplert, un petit excés de tiocianat origina que la solució es torni d’un marró vermellós, a causa de la formació d’un complex amb l’ió fèrric, present com a indicador. Hom pot fer servir també com a indicador la tartrazina, la qual, en presència d’un excés de tiocianat, produeix una solució de color groc lluent. D’altra banda, la determinació d’halurs és duta a terme, per via indirecta, afegint un excés de solució estàndard de nitrat d’argent sobre la solució problema i valorant aquest excés amb una solució de tiocianat, treballant sempre en medi d’àcid nítric.
m
Química