Professor a Jena, Basilea, Würzburg i, des del 1894, Leipzig. A partir de Kant, elaborà una fenomenologia de la consciència i de la certesa (lògica i àdhuc supralògica o lògica intuïtiva) i una metafísica de la temporalitat i de l’individu (obert als altres jo, al món i a la realització de quelcom anàleg a l’amor). Obres: Kants Erkenntnistheorie in ihren Grundprinzipien analysiert (‘La teoria del coneixement kantiana analitzada en el seu principi fonamental’, 1879), System der Ästhetic (3 volums, 1905-14), Gewissheit und Wahrheit (‘Certesa i veritat’, 1918), Phänomenologie und Metaphysic der Zeit (‘Fenomenologia i metafísica del temps’, 1925) i Das Problem der Individualität (1928).