Història
Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona (1908). El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona. La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona. Sebastià Masdeu en resultà guanyador. Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona). El 1912 guanyà Josep Magdalena. La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial. El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola (antecessora de la Federació Espanyola de Ciclisme) com a organitzadora. En un recorregut que passà per Barcelona, Girona, Ripoll, Lleida i Tarragona, el francès Jose Pelletier en fou el guanyador. Després de dos anys més d’aturada (1921-22), el 1923 es feu càrrec de l’organització la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que des d’aleshores l’ha organitzat cada any, llevat de dos anys durant la Guerra Civil (1937-38), que fou suspesa. L’any 1923 la prova passà a disputar-se al mes de maig i fou guanyada pel francès Maurice Ville. Posteriorment, arribaren els èxits de Muç Miquel (1924, 1925) i Victor Fontan (1926, 1927). El 1928 es produí el primer triomf de Marià Cañardo, que resultà el ciclista amb més èxits de la història de la cursa amb set triomfs (1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936, 1939). Un cop superat el parèntesi de la Guerra Civil es produïren les victòries per partida doble d’Emilio Rodríguez (1947, 1948) i Julián Berrendero (1943, 1946). Durant la dècada dels cinquanta Miquel Poblet en fou dos cops guanyador (1952, 1960), i amb 32 victòries fou el màxim guanyador d’etapes de la història de la cursa. El 1961 es disputà la Volta del Cinquantenari i es donà pas a un cicle de grans noms al palmarès de la prova com Jacques Anquetil (1967), Eddy Merckx (1968), Luis Ocaña (1971), Felice Gimondi (1972), Bernard Thévenet (1974), Freddy Maertens (1977), Francesco Moser (1978), Marino Lejarreta (1980, 1989), Sean Kelly (1984, 1986) i Miguel Indurain (1988, 1991, 1992). El 1986 la prova es feu a l’Alguer (Sardenya). Entre els vencedors durant el segle XXI destaquen Roberto Heras (2002), Vladímir Karpets (2007), Alejandro Valverde (2009, 2017, 2018) i el català Joaquim Rodríguez (2010, 2014).
Des del 1941 inclou un premi de Muntanya, que fou guanyat tres cops per Fermín Trueba (1941, 1943 i 1944), un per Miquel Poblet (1952), dos per Federico Martín Bahamontes (1953 i 1955) i cinc anys consecutius per Joaquín Galera (del 1965 al 1969). L’any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi. Se celebrà la segona setmana de setembre fins el 1995, que passà al mes de juny per no coincidir amb la Volta a Espanya. La prova consisteix en set etapes de recorregut variable, que inclou un gran nombre de comarques del Principat i sovint algunes de la resta dels Països Catalans.
Campions de la Volta Ciclista a Catalunya
| any | guanyadors |
|---|---|
| 1911 | S. Masdéu |
| 1912 | J. Magdalena |
| 1913 | J. Martí La Garriga |
| 1920 | J. Pelletier (França) |
| 1923 | M. Ville (França) |
| 1924 | M. Mucio |
| 1925 | M. Mucio |
| 1926 | V. Fontan (França) |
| 1927 | V. Fontan (França) |
| 1928 | M. Cañardo |
| 1929 | M. Cañardo |
| 1930 | M. Cañardo |
| 1931 | S. Cardona |
| 1932 | M. Cañardo |
| 1933 | A. Bonet (Itàlia) |
| 1934 | B. Rogora (Itàlia) |
| 1935 | M. Cañardo |
| 1936 | M. Cañardo |
| 1939 | M. Cañardo |
| 1940 | C.Didier (Luxemburg) |
| 1941 | A. Andrés Sancho |
| 1942 | F. Ezquerra |
| 1943 | J. Berrendero |
| 1944 | M. Casas |
| 1945 | B. Ruiz |
| 1946 | J. Berrendero |
| 1947 | E. Rodríguez |
| 1948 | E. Rodríguez |
| 1949 | E. Rol (França) |
| 1950 | A. Gelabert |
| 1951 | P. Volpi (Itàlia) |
| 1952 | M. Poblet |
| 1953 | S. Botella |
| 1954 | W. Serena (Itàlia) |
| 1955 | J. Gómez Moral |
| 1956 | A. Utset |
| 1957 | J. Loroño |
| 1958 | R. van Genechten (Països Baixos) |
| 1959 | S. Botella |
| 1960 | M. Poblet |
| 1961 | H. Duez (França) |
| 1962 | A. Carmany |
| 1963 | J. Novalés (França) |
| 1964 | J. Carrara (França) |
| 1965 | A. Gómez Moral |
| 1966 | A. Den Hartog (Països Baixos) |
| 1967 | J. Anquetil (França) |
| 1968 | E. Merckx (Bèlgica) |
| 1969 | M. Díaz |
| 1970 | F. Bitossi (Itàlia) |
| 1971 | L. Ocaña |
| 1972 | F. Gimondi (Itàlia) |
| 1973 | D. Perurena |
| 1974 | B. Thévenet (França) |
| 1975 | F. Bertoglio (Itàlia) |
| 1976 | E. Martínez |
| 1977 | F. Maertens (Bèlgica) |
| 1978 | F. Moser (Itàlia) |
| 1979 | V. Belda |
| 1980 | M. Lejarreta |
| 1981 | F. Rupérez |
| 1982 | A. Fernández |
| 1983 | J. Recio |
| 1984 | S. Kelly (Irlanda) |
| 1985 | R. MIllar (Escòcia) |
| 1986 | S. Kelly (Irlanda) |
| 1987 | A. Pino |
| 1988 | M. Indurain |
| 1989 | M. Lejarreta |
| 1990 | L. Cubino |
| 1991 | M. Indurain |
| 1992 | M. Indurain |
| 1993 | A. Mejía (Colòmbia) |
| 1994 | C. Chiapucci (Itàlia) |
| 1995 | L. Jalabert (França) |
| 1996 | A. Zülle (Suïssa) |
| 1997 | F. Escartín |
| 1998 | H. Buenahora (Colòmbia) |
| 1999 | M. Beltran |
| 2000 | J.M. Jiménez |
| 2001 | J. Beloki |
| 2002 | R. Heras |
| 2003 | J.A. Pecharromán |
| 2004 | M.A. Martín Perdiguero |
| 2005 | Y. Popovych (Ucraïna) |
| 2006 | D. Cañada |
| 2007 | V. Karpets (Rússia) |
| 2008 | G.C. Veloso |
| 2009 | A. Valverde |
| 2010 | J. Rodríguez |
| 2011 | M. Scarponi (Itàlia) |
| 2012 | M. Albasini (Suïssa) |
| 2013 | D. Martin (Irlanda) |
| 2014 | J. Rodríguez |
| 2015 | R. Porte Austràlia |
| 2016 | Nairo Quintana (Colòmbia) |
| 2017 | A. Valverde |
| 2018 | A. Valverde |
| 2019 | M.A. López (Colòmbia) |
| 2020 | no disputada |
| 2021 | A. Yates (Anglaterra) |
| 2022 | S. Higuita (Colòmbia) |
| 2023 | P. Roglič (Eslovènia) |
| 2024 | T. Pogacar (Eslovènia) |
| 2025 | P. Roglič (Eslovènia) |