i Volta Ciclista a Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Volta Ciclista a Catalunya

Volta Ciclista a Catalunya del 2011, la Volta del Centenari
© Volta a Catalunya
esports esport
Competició esportiva fundada a Catalunya l’any 1911, en forma de cursa ciclista anual, per etapes.

Història

Els orígens es troben en la primera celebració de la Volta a Tarragona (1908). El primer organitzador fou el Club Esportiu Barcelona. La prova s’inicià el 6 de gener de 1911 a la plaça de Sarrià de Barcelona. Sebastià Masdeu en resultà guanyador. Les tres primeres edicions recorrien un total d’uns 360 km en tres etapes (Barcelona-Tarragona, Tarragona-Lleida i Lleida-Barcelona). El 1912 guanyà Josep Magdalena. La prova visqué una primera interrupció el 1914 a causa de la Primera Guerra Mundial. El 1920 tornà a l’activitat amb la Unió Velocipèdica Espanyola (antecessora de la Federació Espanyola de ciclisme) com a organitzadora. En un recorregut que passà per Barcelona, Girona, Ripoll, Lleida i Tarragona, el francès Jose Pelletier en fou el guanyador. Després de dos anys més d’aturada (1921-22), el 1923 es féu càrrec de l’organització la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants, que des d’aleshores l’ha organitzat cada any, llevat de dos anys durant la Guerra Civil (1937-38), que fou suspesa. L'any 1923 la prova passà a disputar-se al mes de maig i fou guanyada pel francès Maurice Ville. Posteriorment, arribaren els èxits de Muç Miquel (1924, 1925) i Victor Fontan (1926, 1927). El 1928 es produí el primer triomf de Marià Cañardo que resultà el ciclista amb més èxits de la història de la cursa amb set triomfs (1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936, 1939). Un cop superat el parèntesi de la Guerra Civil es produïren les victòries per partida doble d’Emilio Rodríguez (1947, 1948) i Julián Berrendero (1943, 1946). Durant la dècada dels cinquanta Miquel Poblet en fou dos cops guanyador (1952, 1960), i amb 32 victòries fou el màxim guanyador d’etapes de la història de la cursa. El 1961 es disputà la Volta del Cinquantenari i es donà pas a un cicle de grans noms al palmarès de la prova com Jacques Anquetil (1967), Eddy Merckx (1968), Luis Ocaña (1971), Felice Gimondi (1972), Bernard Thévenet (1974), Freddy Maertens (1977), Francesco Moser (1978), Marino Lejarreta (1980, 1989), Sean Kelly (1984, 1986) i Miguel Indurain (1988, 1991, 1992). El 1986 la prova es féu a l’Alguer (Sardenya). Entre els vencedors durant el segle XXI destaquen Roberto Heras (2002), Vladímir Karpets (2007), Alejandro Valverde (2009, 2017) i el català Joaquim Rodríguez (2010, 2014).

Des del 1941 inclou un premi de Muntanya, que fou guanyat tres cops per Fermín Trueba (1941, 1943 i 1944), un per Miquel Poblet (1952), dos per Federico Martín Bahamontes (1953 i 1955) i cinc anys consecutius per Joaquín Galera (del 1965 al 1969). L’any 1985 rebé la Creu de Sant Jordi. Se celebrà la segona setmana de setembre fins el 1995, que passà al mes de juny per no coincidir amb la Volta a Espanya. La prova consisteix en set etapes de recorregut variable, que inclou un gran nombre de comarques del Principat i sovint algunes de la resta dels Països Catalans.

Campions de la Volta Ciclista a Catalunya

any guanyadors
1911 S. Masdéu
1912 J. Magdalena
1913 J. Martí La Garriga
1920 J. Pelletier (F)
1923 M. Ville (F)
1924 M. Mucio
1925 M. Mucio
1926 V. Fontan (F)
1927 V. Fontan (F)
1928 M. Cañardo
1929 M. Cañardo
1930  M. Cañardo
1931 S. Cardona 
1932  M. Cañardo
1933  A. Bonet (I) 
1934 B. Rogora (I) 
1935  M. Cañardo
1936 M. Cañardo
1939  M. Cañardo
1940  C.Didier (L) 
1941 A. Andrés Sancho
1942  F. Ezquerra
1943 J. Berrendero
1944 M. Casas
1945 B. Ruiz
1946 J. Berrendero
1947 E. Rodríguez
1948 E. Rodríguez
1949 E. Rol (F)
1950 A. Gelabert
1951 P. Volpi (I)
1952 M. Poblet
1953 S. Botella
1954 W. Serena (I)
1955 J. Gómez Moral
1956 A. Utset
1957 J. Loroño
1958 R. van Genechten (PB)
1959 S. Botella 
1960 M. Poblet
1961 H. Duez (F)
1962 A. Carmany 
1963 J. Novalés (F)
1964 J. Carrara (F)
1965 A. Gómez Moral
1966 A. Den Hartog (PB)
1967 J. Anquetil (F)
1968 E. Mercks (B)
1969 M. Díaz 
1970 F. Bitossi (I)
1971 L. Ocaña
1972 F. Gimondi (I)
1973 D. Perurena
1974 B. Thévenet (F)
1975 F. Bertoglio (I)
1976 E. Martínez
1977 F. Maertens (B)
1978 F. Moser (I)
1979 V. Belda 
1980 M. Lejarreta
1981 F. Rupérez
1982 A. Fernández
1983 J. Recio
1984 S. Kelly (Ir)
1985 R. MIllar (E)
1986 S. Kelly (Ir)
1987 A. Pino
1988 M. Indurain
1989 M. Lejarreta
1990 L. Cubino
1991 M. Indurain
1992 M. Indurain
1993 A. Mejía (C)
1994 C. Chiapucci (I)
1995 L. Jalabert (F)
1996 A. Zülle (CH)
1997 F. Escartín
1998 H. Buenahora (C)
1999 M. Beltran
2000 J.M. Jiménez
2001 J. Beloki
2002 R. Heras
2003 J.A. Pecharromán
2004 M.A. Martín Perdiguero
2005 Y. Popovych (U)
2006 D.Cañada
2007 V. Karpets (R)
2008 G.C. Veloso 
2009 A. Valverde
2010 J. Rodríguez
2011 M. Scarponi (I)
2012 M. Albasini (CH)
2013 D. Martin (Ir)
2014 J. Rodríguez
2015 R. Porte (Aus)
2016 Nairo Quintana (C)
2017 A. Valverde
(Aus) = Austràlia; (B) = Bèlgica; (CH) = Suïssa; (E)= Escòcia; (F) = França; (I)= Itàlia; (Ir) = Irlanda; (L)= Luxemburg; (PB) = Països Baixos; (RFA) = Rep. Fed. Alemanya; (S) = Suècia; (C) = Colòmbia; (U) = Ucraïna; (R) = Rússia

Data de revisió: 
2017-03-27
Llegir més...