Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història (1948) i en dret (1954), i en ciències polítiques a Madrid (1957) i en ciències econòmiques a València (1972). Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona, el 1954 esdevingué sotsdirector —i el 1959, director— de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona. Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes (1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968) i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps (1962). Es doctorà en història amb la tesi Barcelona durante el gobierno del archiduque Carlos de Austria, que li dirigí J.Vicens i Vives i que publicà el 1963. Posteriorment publicà La banca barcelonesa de 1840 a 1920 (1963), Carlos III y su tiempo (1964), La Guerra de Sucesión en Valencia (1964), Barcelona i la seva premsa al segle XIX (1977), Cinco siglos de España en América (1987), Asombros y sustos de la historia de España (2002), etc. El 1968 fou nomenat catedràtic d’història econòmica de la Universitat de Barcelona. Dirigí la publicació Cuadernos de Historia Económica de Cataluña.