i Mihály Vörösmarty | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Mihály Vörösmarty

poètica poètica
Poeta hongarès.
Kápolnásnyék, Fejér, 1 de desembre de 1800 — Pest, 19 de novembre de 1855

Fill d’una família noble empobrida, realitzà estudis de dret. A partir del 1827 visqué de l’activitat cultural com a creador i com a redactor. Un dels principals representants del Romanticisme a Hongria, esdevingué figura capdavantera de la vida literària. Els seus poemes reflectiren, i en part provocaren, la fermentació de “l’època de les reformes” dels anys trenta i quaranta. Plantejà els problemes filosòfics de l’existència humana en el poema dramàtic Csongor és Tünde (‘En Csongor i la Tünde’, 1831) i el poema Gondolatok a könyvtárban (‘Meditació a la biblioteca’, 1845). La preocupació pel destí del seu poble i pel reforçament de la consciència nacional reberen llur millor formulació en Szózat (‘Exhortació’, 1936), poesia patriòtica amb càrrega emocional comparable a la de l’himne nacional. Després de la guerra de la independència del 1848-49 els seus poemes evoquen amb imatges d’una força titànica la tragèdia de la nació (Elozó, ‘Proemi’, 1850 i A vén cigány, ‘El vell gitano’, 1854). Partidari de la renovació de l’idioma, fou un dels forjadors de l’hongarès literari modern.

Llegir més...