Comte d’Argenson (1643). Fou conseller al parlament de París (1620) i intendent de diverses províncies de la monarquia francesa. Esdevingué un dels agents de més confiança de Richelieu, que el destinà a ocupar-se dels afers polítics de Catalunya amb el càrrec d’intendent general de l’exèrcit francès i governador del Principat (1641-43). Arribat a Barcelona (març de 1641), assumí la totalitat de les funcions del consell de guerra, amb l’auxili de Josep Fontanella, i controlà tots els mecanismes del poder, a excepció de les operacions del front, a càrrec dels lloctinents (el mariscal marquès de Bréze, 1641-42, i el mariscal de La Mothe-Houdancourt, 1642-43). Entengué en les qüestions de justícia, espionatge, mobilització, repressió i confiscacions patrimonials; jugulà tots els intents de reconciliació dels catalans amb els castellans i intervingué en les diferències entre els mateixos catalans. Durant el seu mandat foren ratificats els pactes de Catalunya amb França. Ordenà l’expulsió dels bisbes de Barcelona (1642) i Girona (1643), enemics de l’aliança amb França. Pel setembre del 1643 fou destituït, acusat d’haver-se enriquit amb l’administració econòmica de l’exèrcit. Més tard fou comissari al Llenguadoc (1644) i ambaixador a Venècia, càrrec en el qual morí.