Professor de literatura comparada a la Universitat de Praga (1893), la seva obra és molt vasta (84 volums de poesia, 40 obres dramàtiques, 200 volums de traduccions, etc), i aspira a reflectir poèticament les vivències rellevants de l’esperit humà. En la seva poesia lírica, els cants d’amor, Sny o štěsti (‘Somnis de felicitat’, 1876), alternen amb poesies reflexives, com Z hlubin (‘De profundis’, 1878) i Život a smrt (‘Vida i mort’, 1883), i impressionistes, com Rok na jihu (‘Un any al sud’, 1876) i Dojmy a rozmary (‘Impressions i capricis’, 1880). De la seva poesia èpica cal esmentar Duch a svet (‘Esperit i món’, 1878), Zlomki epopeje (‘Fragments d’epopeia’, 1886-95) i Dedictví tantalovo (‘L’heretatge de Tàntal’, 1887).