Sota Enric VII acomplí diverses missions diplomàtiques (a Roma, a Flandes, a Escòcia, prop de Maximilià, etc.) i, en la seva absència, fou nomenat bisbe de Londres (1501) i arquebisbe de Canterbury (1503). Nomenat lord canceller (1504), conservà la seva posició sota Enric VIII, del qual celebrà el matrimoni amb Caterina d’Aragó i la coronació (1509). Fou substituït per Thomas Wolsey (1515). Reconegué el rei com a cap suprem de l’Església d’Anglaterra, bé que féu introduir en la llei de supremacia la clàusula “en tant que ho consent la llei de Crist” i protestà contra la nova legislació eclesiàstica.