Rebé la influència del cubisme, que combinà amb el decorativisme oriental en pintures de paisatges al llarg dels seus nombrosos viatges i n'accentuà l’aspecte tràgic en una sèrie de pintures a propòsit d’un viatge a la península Ibèrica (1917). Del 1917 al 1932 es dedicà a paisatges imaginaris i a la figura humana amb un expressionisme d’influència bizantina i del fauvisme. També féu gravats i escultures, la composició mural La tragèdia (Palais de Chaillot, 1937), L’hivern i Visita a Venècia (Musée d’Art Moderne, París).