i Washington | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Washington

Washington DC
Washington DC
Washington Edifici del Capitoli i el National Mall
© Xevi Varela
Capital federal dels EUA, els límits de la qual corresponen als del districte de Colúmbia.
Població: 
601.723 h
[2010]

Situada a la riba esquerra del Potomac, prop de l’aiguabarreig amb l’Anacostia, la seva planta, inspirada en els jardins de Versalles, és centrada en dos punts fonamentals, la Casa Blanca (residència del president) i el Capitoli (seu del congrés), des dels quals parteixen radialment les grans avingudes diagonals, que duen el nom de cadascun dels estats de la Unió. Típica ciutat de funcions politicoadministratives, l’expansió ininterrompuda de l’administració federal l’ha transformada en una veritable metròpolis, que s’escampa pels dos estats veïns, fins al punt que alguns serveis administratius han estat instal·lats en territori de Maryland o Virgínia. Hom abandona els antics barris residencials del centre als negres (que constitueixen el 70% de la població), mentre que van sorgint noves àrees residencials de població blanca, a Silver Spring, Bethesda, Wheaton, Rockville (Maryland), Arlington i Alexandria (Virgínia). En conjunt, la població de l’aglomeració experimentà un creixement del 38,6% durant el decenni dels seixanta, que atenyé els 3 milions d’habitants; actualment (1980) és de 3.181.400. Malgrat aquest ràpid creixement, ha estat preservada una certa harmonia en el paisatge urbà, gràcies a una comissió del congrés que vetlla pel respecte a les regles de l’urbanisme. En crear-se els Estats Units com a federació d’estats, hom decidí de constituir un territori independent de qualsevol dels estats per establir-hi la capital federal. Com a resultat d’una entesa entre el Nord i el Sud, fou triat l’actual emplaçament de la ciutat de Washington (1790). Un enginyer francès, Pierre Charles l’Enfant, fou encarregat de dissenyar-ne la urbanització i organitzar una ciutat model en la seva època. Fou inaugurada per Thomas Jefferson, i el govern s’hi traslladà (1800). Durant la guerra de Secessió fou atacada per les tropes sudistes. Seu de nombrosos organismes internacionals.

Col·laboració: 
RAs / JOP
Llegir més...