Conegué l’avantguarda a París; tornà als EUA (1906) i esdevingué a Nova York un dels líders de l’art avançat. El 1912 abordà l’abstracció, amb influències cubistes i futuristes (Chinese Restaurant, 1915; Whitney Museum de Nova York). Tornà a un cert classicisme (Natura morta, 1944; Art Institute of Chicago), des del qual evolucionà novament cap a l’abstracció, passant per un expressionisme entre líric i irònic, el seu estil més personal (Three Literary Gentlemen, 1945; Fundació William H. Lane).