Essent sotsdiaca fou escollit pel bisbe K.T.von Dalberg (1802) com a col·laborador en l’organització de l’església alemanya, amb independència i primat propi, en la línia josefinista (josefinisme). Defensà el febronianisme al congrés de Viena (1814) contra el cardenal Consalvi i el nunci G.Severoli. El seu nomenament com a vicari administrador de Constança, invalidat per Pius VII (1817), portà a la supressió de la diòcesi (1821). És autor de diverses obres febronianistes.