Sembla que el fundador fou el rei Cerdic; ell i el seu fill o net Cynric I s’establiren al Hampshire vers el 495, i esdevingueren reis el 500 o el 519. El 530 conqueriren l’illa de Wight, i llurs successors anaren ampliant els dominis, principalment el fill de Cynric, Ceawlim. Cynegils I, que acceptà el cristianisme el 635, fou succeït pel seu fill Cwichelm I, i aquest pel seu, Cenwalh I, que sofriren algunes pèrdues, recuperades per Ceadwalla. Cynewulf I amplià més els dominis, però hagué de fer-se vassall del rei de Mèrcia. Aquest vassallatge durà fins al regnat (802-39) del rei Egbert I, que derrotà (825) el rei Beornwulf I de Mèrcia i posà sota el seu domini Mèrcia, Surrey, Sussex, Kent, Cornualla, Devon i Essex; però aquest darrer reialme fou arrabassat pels danesos el 878. Egbert I fou succeït pel seu fill Etelwulf I (mort el 858), i aquest pels seus, Etelbald I (mort el 860), Etelbert I (mort el 865), Etelred I (mort el 871) i Alfred el Gran, pare d'Eduard I de Wessex. Aquest darrer fou succeït pels seus fills Etelstan I (mort el 939), Edred I (mort el 955) i Edmund I (mort el 946); aquest últim fou pare d’Eduí I (mort el 959) i d'Edgard I de Wessex. Des del 835 els reis de Wessex hagueren d’oposar-se a les incursions dels danesos, que ocuparen territoris de la Gran Bretanya; però aconseguiren de frenar aquestes ocupacions, i hom pot dir que des del 927, que foren expulsats de Northúmbria, els reis de Wessex esdevingueren reis d’Anglaterra.