i Alfred North Whitehead | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfred North Whitehead

Alfred North Whitehead
© Fototeca.cat
filosofia filos i matemàtiques mat
Filòsof i matemàtic anglès.
Ramsgate, Kent, 15 de febrer de 1861 — Cambridge, 30 de desembre de 1947

Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra (1911-24) i, als EUA, a Harvard (1924-47). El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege; col·laborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica (3 volums, 1910-13). Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet ( event ) com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió (elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement). Entre els seus propòsits hi havia el de rompre amb els dualismes tradicionals de la metafísica i substituir el concepte unitari i estàtic de substància per un element dinàmic i plural, així com el d’elaborar una cosmologia que s’adigués amb els coneixements del món contemporani. Definí la religió com a ciència i art de la vida interior, i pensà que Déu és una necessitat immanent de l’existència i el coneixement. Altres obres seves són An Enquiry Concerning the Principles of Natural Knowledge (1919), Science and Modern World (1925), The Aims of Education (1929), Modes of Thought (1938) i Essays in Science and Philosophy (1947).

Col·laboració: 
GVR
Llegir més...