Residí un quant temps a París, tornà a Bèlgica i s’instal·là a Brussel·les, on aconseguí que el govern li pagués un taller, que esdevingué després Musée Wiertz. Les seves obres de la primera època (1830-45) són generalment paisatges — Longchamps, Villa Borghese (1835)—, i també altres temes, com la vanitas , que és las seva obra més famosa, La bella Rosina (1843; Musée Wiertz). Entre el 1853 i el 1864 la seva producció, molt literària però tècnicament pobra, el féu un avançat al simbolisme i al surrealisme: Fam, follia i crim, Pensaments i visions d’un cap tallat, Napoleó a l’infern.