i Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ulrich von Wilamowitz-Moellendorff

història hist i filologia filol
Filòleg i hel·lenista alemany.
Markowitz, actual Markowice, Posnània, 1848 — Berlín, 1931

Format a les universitats de Bonn i de Berlín, prengué part en la guerra Francoprussiana (1870) i viatjà per Itàlia i Grècia. Casat amb la filla de Theodor Mommsen, ensenyà a Berlín, Greifswald, Göttingen i finalment Berlín, on obtingué la càtedra de grec (1897). Des del seu magisteri universitari i en els seus escrits es revelà com el mestre indiscutible de la filologia clàssica. Publicà treballs sobre la tragèdia (Griechische Tragödien übersetzt, 1899; Aischylos: Tragoediae, 1914), la història de la filologia (Geschichte der Philologie, 1921), la mètrica grega (Griechische Verskunst, 1921), la història crítica dels texts (Textgeschichte der griechischen Lyriker, 1900; Textgeschichte der griechischen Bukoliker, 1906), la història de la llengua grega (Geschichte der griechischen Sprache, 1928) i la religió grega (Der Glaube der Hellenen, 1931-32). Són cabdals els seus estudis sobre Homer (Homerische Untersuchungen, 1884; Ilias und Homer, 1916) i sobre Safo (Sappho und Simonides, 1913) i altres autors (Aristoteles und Athen, 1893; Platon, 1919; Pindaros, 1922). Cal esmentar la seva Griechische Literatur des Altertums (1905) i la seva autobiografia, Erinnerungen 1848-1914 (1928). Influí en l’escola catalana a través de P.Bosch i Gimpera, a qui orientà vers l’arqueologia i la prehistòria, i en hel·lenistes catalans com C.Riba i M.Balasch.

Col·laboració: 
AES
Llegir més...