Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista. Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine (1934), i poc després als Estats Units. Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha Ninotchka (1939), d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire (1941), de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo. En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en films com ara Double Indemnity (1944), The Lost Weekend (1945, Oscar al millor film, al millor guionista i al millor director, Gran Premi del Festival de Canes 1946), A Foreign Affair (1948), Sunset Boulevard (1950, Oscar al millor guió) i The Big Carnival (1951, premi del Festival de Venècia). Després evolucionà cap a la comèdia, profundament irònica i satírica, amb títols com Sabrina (1954), The Seven Year Itch (1955), Witness for the Prosecution (1957), Some like it Hot (1959), The Apartment (1960, Oscar al millor film, al millor guió i al millor director), One, Two, Three (1961), Irma la douce (1963), The Fortune Cookie (1966), The Private Life of Sherlock Holmes (1970), Avanti! (1972), The Front Page (1974), Fedora (1978) i Buddy, Buddy (1981). Rebé els premis a la trajectòria del Festival de Venècia (1972), de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood Memorial Irving Thalberg (1988) i del Festival de Berlín (1993), entre d’altres. Aquest any fou també guardonat amb la Medalla Nacional de les Arts dels Estats Units.