i Johann Joachim Winckelmann | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann
© Fototeca.cat
arqueologia arqueol
Arqueòleg i teòric alemany.
Stendal, Brandenburg, 9 de desembre de 1717 — Trieste, 8 de juny de 1768

Després d’uns estudis gairebé autodidàctics i d’haver exercit com a professor d’escola, el comte Bunau l’incorporà a la seva biblioteca, a Noethenitz, l’any 1748, on restà fins el 1755, que anà a Roma, arran de la seva conversió al catolicisme. El 1758 el cardenal Albani, incondicional protector, el nomenà bibliotecari i conservador de les seves col·leccions. Més tard, el 1763, fou designat president-inspector de les antiguitats de Roma i els seus encontorns. La seva obra —de catalogació d’antiguitats i teòrica— no és gaire extensa. Com a treballs més importants cal destacar Gedanken über die Nachahmung der griechischen Werke in der Malerei und Bildhauerkunst (‘Reflexions sobre les còpies de pintures i escultures gregues’, 1754), Anmerkungen über die Baukunst der Alten (‘Notes sobre l’arquitectura dels antics’, 1762), Nachrichten von den neusten Herculanischen Entdekungen (‘Notícies de les noves descobertes herculanes’, 1764), Anmerkungen über die Geschichte der Kunst (‘Notes sobre la història de l’art’, 1767) i, la més important de totes, Geschichte der Kunst des Altertums (‘Història de l’art de l’antiguitat’, 1764). Estudià el món antic sota un esquema neoplatònic de la bellesa, i féu, per primera vegada, una classificació sistemàtica de les obres lligant-les alhora al lloc geogràfic on foren produïdes. En oferir les obres antigues com a models a imitar, es convertí en el teòric del neoclassicisme, així com en l’historiador més influent del s XVIII. Morí assassinat en un hostal quan tornava de Viena a Roma.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...