Del 1927 al 1930 freqüentà el Bauhaus a Dessau, on fou alumne de Schemmer, Klee i Kandinskij, del qual fou assistent durant un quant temps. El 1930 conegué Kirchner, que l’inicià en l’expressionisme. Durant el període nazi la seva pintura fou considerada “art degenerat”. Només a partir del 1949 pogué començar a pintar abstracte, després de conèixer Hartung i Soulages a París. Intentà mitjançant l’analogia reproduir en pintura els processos vitals dels fenòmens naturals: Lluminositat groga (1951), Transformació (1953).