La capital és Madison. Limita al N amb l’estat de Michigan i el llac Superior, al S amb el d’Illinois, a l’E amb el llac Michigan i a l’W amb Minnesota i Iowa. Morfològicament hi tenen un predomini absolut les terres baixes: l’altitud màxima és el Rib Hill (582 m). El N és cobert d’antigues roques cristal·lines i metamòrfiques que pertanyen a l’escut canadenc, amb incidència de l’erosió glacial en el relleu, on ha format un gran nombre de cubetes. El S, en canvi, forma part de les planes centrals sedimentàries, cobert de morenes, excepte el SW, a la Driftless Area. Hidrogràficament, les aigües del sector sud-oest van cap al Mississipí, mentre que la resta és tributària del llac Superior i Michigan. La densitat és de 35 h/km2. Tingué un fort increment demogràfic a la segona meitat del s. XIX. Actualment, la població, predominantment urbana (65%), creix molt lleument. L’aglomeració principal és Milwaukee, i uns altres centres importants són Madison, la capital Racine, Green Bay i Kenosha. Entre els recursos minerals destaquen el zinc i el ferro (àrea ferrífera Minnesota-Michigan). Dins l’àmbit agropecuari, forma part del Dairy Belt, zona de producció de llet del N i el NE dels EUA; destaquen, en conseqüència, els conreus de farratge (ordi, blat de moro, soia). L’explotació forestal alimenta una indústria derivada (serradores, pasta de paper i fabricació de mobles). En el sector industrial destaca la construcció mecànica: maquinària en general, maquinària agrícola, motors i peces d’automòbil. També hi ha indústria de la construcció i de muntatge de vehicles, alimentària (sobretot derivats de la llet, cervesera, de conserves vegetals) i paperera. El pot de Milwaukee descongestiona sovint el de Chicago. Hi ha refineries de petroli i construcció naval al port del llac Superior, que fa un paper similar al de Duluth. Explorat i colonitzat pels francesos (s. XVII), passà a poder de la Gran Bretanya (1763), i en declarar-se la independència de les colònies americanes entrà a formar part de la Unió, bé que no es constituí estat fins el 1848. Les inclemències del clima provocaren el seu poblament per colons d’origen nòrdic, que li donaren una personalitat política ben acusada: no tingué esclaus i fou el bressol del partit republicà (1854) i, a la darreria del segle, del partit progressista.