Temperament crític i purità, atacà el monarca (fou partidari de Cromwell) i escriví algunes obres de caire polític. Excel·lí sobretot en la sàtira, com en Abuses Stript and Whipt (1611), que li valgué d’ésser empresonat (1613). Excel·lí també en el gènere pastoral: The Shepheard’s Hunting (1615). Altres obres seves importants foren The Faire-Virtue, the Mistresse of Phil’Arete (1622) i el recull de poemes titulat Juvenilia (1622).