Gabriele Wohmann

(Darmstadt, 21 de maig 1932 — Darmstadt, 22 de juny de 2015)

Escriptora alemanya.

De nom de soltera Gabriele Guyot, després de cursar estudis inacabats de germanística, romanística, filosofia i música exercí la docència durant un quant temps. La seva obra és una crítica minuciosa de les servituds imposades per la vida quotidiana i pels grups de relació més immediats, especialment la parella i la família. La seva narrativa ha estat interpretada com una concepció de la privacitat en termes de refugi i alhora com una paràbola de conflictes a escala més general. Autora prolífica, publicà uns 600 contes (part dels quals en el subgènere dels microcontes), una vintena de novel·les, una desena de poemaris, guions radiofònics, cinematogràfics i televisius, i alguns volums autobiogràfics. Cal esmentar els seus reculls de narracions Mit einem Messer (‘Amb un ganivet’, 1958), la seva primera obra publicada, Sieg über die Dämmerung (‘Victòria sobre el crepuscle’, 1960), Treibjagd (‘Batuda’, 1970), Selbstverteidigung (‘Autodefensa’, 1971), Alles für die Galerie (‘Tot per la galeria’, 1972), Habgier (‘Cobdícia’, 1973), Der kürzeste Tag des Jahres (‘El dia més curt de l’any’, 1983), Er sass in dem Bus, der seine Frau überfuhr (‘Viatjava en l’autobús que va atropellar la seva dona’, 1991), i les novel·les Abschied für länger (‘Comiat per una llarga temporada’, 1965), Ernste Absicht (‘Intenció seriosa’, 1970), Paulinchen war allein zu Haus (‘La Pauleta es va quedar sola a casa’, 1974), Schönes Gehege (‘Bell clos’, 1975), Frühherbst in Badenweiler (‘Principi de tardor a Badenweiler’, 1978), Ausflug mit der Mutter (‘Excursió amb la mare’, 1976), Das Glücksspiel (‘El joc de la sort’, 1981) i Bitte nicht sterben (‘Es prega no morir-se’, 1993). Rebé nombrosos guardons, entre d’altres la Gran Creu del Mèrit d’Alemanya (1997).