Deixeble principal de Leibniz, exercí una gran influència en l’Aufklärung alemanya, en ordenar sistemàticament, d’una manera “escolàstica”, el pensament del seu mestre, que modificà, però, en certs punts.
La filosofia és l’ordenació racional de tots els conceptes fonamentals, tot basant-se en els principis de contradicció i de raó suficient. El camp de la filosofia és, així, el de l’"ésser possible” o no contradictori, i el mètode essencial és el deductivoontològic; la inducció només forneix coneixements probables. És famosa la seva divisió de la filosofia en teòrica (ontologia, seguida de cosmologia, psicologia racional i teodicea) i pràctica (ètica, política i economia).