i Frank Lloyd Wright | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Frank Lloyd Wright

El Unity Temple a la ciutat de Chicago, Illinois, és obra de l’arquitecte Frank Lloyd Wright
© Corel Professional Photos
arquitectura arquit
Arquitecte i teòric nord-americà.
Richland Center, Wisconsin, 8 de juny de 1867 — Taliesin West, Arizona, 9 d’abril de 1959

Estudià enginyeria, que abandonà pocs mesos abans d’entrar al taller de l’arquitecte J.L.Silsbee, a Chicago; més tard, el 1887, entrà al d’Adler-Sullivan, on romangué fins el 1893, i fou fortament influït per la ideologia de Louis Sullivan. Amb l’habitatge d’Oak Park, Illinois (1889), inicià la seva obra amb referències a les construccions dels grangers i a les japoneses, que s’acusaren sempre en els seus habitatges. Del 1900 al 1909 féu el famós projecte “una casa en una ciutat a la praderia”, que marca la línia d’una sèrie de cases unifamiliars: en aquestes accentua la verticalitat, l’espai interior unificat, aprofita materials del lloc de construcció i se centra en plantes en forma de X , T i L . Però el fet més nou i més decisiu és la integració de la construcció en el seu entorn i la no ruptura amb la natura, que fa entrar a la mateixa casa. Representativa d’això és la casa Robie, a Chicago (1909). Passà quasi un any a Alemanya preparant l’edició dels seus projectes i obres, editats per Wasmuth (1910); exhaurida ràpidament, representà un revulsiu per a l’arquitectura europea. Del 1916 al 1922 sojornà al Japó, on construí l’Hotel Imperial, a Tòquio, obra que realitzà amb decoració de tipus precolombí, preparada contra els terratrèmols, com es pogué demostrar el 1923. Un altre cop als EUA, les construccions dels anys següents inclouen el ciment armat i altres materials, com a la Millard House, Pasadena (1923). El 1932 organitzà la Taliesin Fellowship, escola taller on els alumnes treballaven conjuntament amb ell, i construïen alhora l’edifici d’aquesta. A partir del 1935, després d’una llarga època de marginació, construí algunes de les seves obres més importants, tant per l’aplicació dels materials com per l’estudi de la llum: Falling Water House i Kaufmann House, a Bear Run, Pennsilvània (1936), i les oficines de la Johnson Wax Co., a Racine, Wisconsin (1938). Durant aquests anys féu els estudis de les anomenades Usonian Houses, habitatges unifamiliars, econòmics, construïts a partir d’elements modulars a base d’angles en la majoria de casos. Una de les obres més representatives d’aquest moment és la Hanna House, a Palo Alto, Califòrnia (1937). Posteriorment, cal esmentar el museu Guggenheim (1943-59), que tipifica un nou sistema de visita a una col·lecció, la Price Tower, Bartlesville, Oklahoma (1955), i una sèrie de projectes utòpics, irrealitzats, per a Bagdad i Pittsburg, així com el gratacel de 1 600 m d’alçada pensat per a Chicago. Com a teòric escriví diverses obres, on polemitzava contra les construccions d’estil funcional o internacional —que anomena “caixes damunt xanques"— i on anà matisant les seves idees sobre l’organicisme. La seva obra i els seus nombrosos projectes i dibuixos, així com els escrits teòrics, el convertiren en un dels arquitectes més influents dels últims segles.

Col·laboració: 
FMi
Llegir més...