Reformador del teatre i influït per J.Słowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics (Bolesław Śmiały, ‘Bolesław l’ardit’, 1900), de l’antiguitat (Akropolis, 1904), morals (Sędziowie, ‘Els jutges’, 1907; Klątwa, ‘L’anatema’, 1899) i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important (Wesele, ‘Les noces’, 1901; Warszawianka, ‘La Varsoviana’, 1898; Noc listopadowa, ‘Una nit de novembre’, 1904; Wyzwolenie, ‘L’alliberament’, 1903). El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme i el Romanticisme, i exercí una profunda influència en el seu temps.