Fou director de la revista "'Εστία” (1890-95) i de “Νέα'Εστία” (1927-34). Escriví novel·les, en general de caire social: Margarita Stefa (1893), O kakós dromos (‘El mal camí’, 1912), O kókinos vrakhos (‘L’escull roig’, 1920), la trilogia (1926) Plúsii ke ftokhí (‘Rics i pobres’), Tímii ke àtimi (‘Honests i deshonests’), To proto xípnima (‘El primer despertar’, 1930), etc. Bon dramaturg (fou un dels fundadors del teatre modern grec), escriví Fotiní Sandri (1908), Stella Violandi (1903), O pirasmós (‘La temptació’, 1910), To kheruvim (‘El querubí’), Fitité (‘Estudiants’), etc. Les seves obres, que reflectien de primer l’ambient de l’illa de Zacint, foren després expressió de l’ambient burgès d’Atenes. Fou també assagista i crític literari.