Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra

(?, ? — ?, 1321)

Baró de Xèrica i senyor de Xelva, com a herència de la seva mare.

Fill de Jaume de Xèrica i, per tant, net de Jaume I de Catalunya-Aragó. Es casà el 1296 amb una filla de l’almirall Roger de Lloria, Beatriu de Lloria. Aquell any, en partir cap a Roma el rei Jaume II, nebot seu, restà al capdavant dels seus exèrcits del sud en la campanya de conquesta catalana de Múrcia contra Castella, que es reduí bàsicament a la presa d’Alacant i al setge d’Elx, senyoria de l’infant castellà Joan Manuel. Precisament Jaume de Xèrica sostingué una relació literària amb aquest, a qui recomanà que s’exercités en el trobar clus trobadoresc. Participà el 1309 en l’expedició contra Almeria. El succeí en la baronia el seu fill Jaume de Xèrica i de Lloria.