Ocupa la part nord-oriental de la comarca, entre els alts de Roger (576 m alt., al límit amb els Serrans) fins al pla de Quart, a la zona de transició vers el Camp de Túria i l’Horta. El relleu és molt suau i ondulat, i només s’eleven alguns turons aïllats. És drenat pel curs mitjà del riu de Xest. L’àrea no conreada és mínima; hi ha 6 400 ha de secà i 500 de regadiu de pou, que s’ha d’estendre sobre 600 ha més. El secà, que ha estat tradicionalment la base de l’economia local, ha permès conreus arboris: vinya (1 300 ha), oliveres, ametllers, arbrers fruiters i garrofers. El regadiu es dedica a blat de moro, hortalisses i tarongers (50 ha). La indústria, feble tradicionalment, tingué des del 1960 un fort desenvolupament, gràcies a la proximitat de València: una gran fàbrica de confecció i altres de més petites de mobles i pells adobades. Avui, el sector secundari és el més important (38% dels actius) seguit del terciari (32%) i l’agricultura (29%). La població, que fou important, però que al llarg del s. XX s’estancà, des del 1960 experimentà un fort augment gràcies a aquest desenvolupament industrial. El 1999 hom hi inaugurà el circuit Ricard Tormo, amb capacitat per a uns 100 000 espectadors. La vila (7 405 h agl [2006]; 218 m alt.) és a l’esquerra del riu de Xest. Jaume I la donà el 1251 a Eiximèn Peres d’Arenós, en canvi de Castalla i d’Onil, encara que abans ho havia fet a Pere Cornell, juntament amb Vilamarxant; fou centre de la baronia de Xestalcamp. Fins el 1495 compartí la senyoria l’orde de Montesa. La població cristiana és antiga, i el 1574 tenia 25 cases de cristians de natura i 60 de moriscs; havia estat desmembrada eclesiàsticament de Xiva. Després de l’expulsió dels moriscs (1609), es convertí en dependència de Riba-roja, tot i que fou repoblada pel baró de Xestalcamp. L’actual església parroquial (Sant Lluc) fou construïda en 1731-84, en substitució de l’antiga mesquita. Vora l’església hi ha el barri antic, que envolta la casa de la vila. Al sector d’eixample, a la plaça del Calvari, hi ha el santuari de Sant Vicent Ferrer (1573), on és venerada la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila. El 2 de desembre de 1838, durant la primera guerra Carlina, tingué lloc prop de la vila l' acció de Xest entre l’exèrcit carlí de Cabrera i les forces del coronel cristí González de la Pezuela, que posà en fuga els carlins, cosa que permeté el restabliment del control dels cristins sobre el País Valencià i Aragó. El parlar de Xest té molts elements de transició al català. Hom hi ha segregat 5,16 ha de l’extrem oriental del terme per al nou municipi de Loriguilla. Dins el terme, a la partida de La Zafa, fou trobat el 1864 un conjunt de joies i monedes d’or i d’argent, probablement ibèric, amagat el primer quart del s. II aC, potser amb motiu de la segona guerra Púnica, dit tresor de Xest.
Vista parcial de Xest
© Fototeca.cat