i Olga Xirinacs i Díaz | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Olga Xirinacs i Díaz

Olga Xirinacs i Díaz (1987)
© Fototeca.cat
literatura lit
Escriptora.
Tarragona, Tarragonès, 11 de maig de 1936

Publicà els seus primers poemes en el recull col·lectiu La dotzena de frares (1976). Guanyà la flor natural als jocs florals de Lausana del 1977 amb Botons de tiges grises (1977). Ha publicat Clau de blau (1978), Llençol de noces (1979), Bergmanianes , dintre del recull Tramada (1980), del grup de poetes L’espiadimonis, Preparo el te sota palmeres roges (1981), Llavis que dansen (1987, premi Carles Riba), La pluja sobre els palaus (1990), Cavall de mar/Marina (1998) i Grills de mandarina (2004). Fou proclamada mestre en gai saber als Jocs Florals del Retrobament del 1978. El 1982, amb Música de cambra, s’inicià com a narradora. La seva prosa, sempre amb tonalitats líriques i intimistes ha continuat a Interior amb difunts (1983, premi Josep Pla), Al meu cap una llosa (1985, premi Sant Jordi), Zona marítima (1986, premi Ramon Llull), Mar de fons (1988), Tempesta d’hivern (1990), Enterraments lleugers (1991; premi Sant Joan 1990), Sense Malícia (premi Ciutat de Palma 1994), Wendy torna a volar (1996), Mòmies (1997), Triangles mortals (1998), La núvia adormida (1998), L’home que mossegava les dones (2000), No jugueu al cementiri (2002), Pavana per un tauró (2001) i Setmana de difunts (2003), entre d’altres, i els reculls de narracions La mostela africana i altres contes (1985), Relats de mort i altres matèries (1988), El meu pare és capità (1995), Sucant el melindro (1996) i La vaca xoriça (1998). També ha conreat la narrativa infantil i juvenil (Marina , 1987) i els llibres de viatges (Viatge d’aigua, 1999).

Col·laboració: 
JAB / ICG
Llegir més...