Constitueix l’alta vall del riu de Llucena (dit ací barranc de Xodos), que penetra al terme de Llucena a través del congost de l’Estret, obert entre els contraforts orientals del cabeç Roig (1.388 m) i el tossal de Bernat (1.172 m alt.); pel N formen la capçalera de la vall la línia de crestes que des de Penyagolosa uneix els tossals del Mariner (1.467 m) i de l’Albagés (1.481 m) i el pla de la Nevera (en aquest indret el terme inclou un petit sector de la capçalera de la rambla d’Atzeneta, dit l’Estepar). Hi ha 610 ha de boscs de pins i 2.915 de brolla i matollar. Al secà hi ha 874 ha, dedicades només a cereals a les parts més altes i a cereals i ametllers a les més baixes. Des de principi del segle XX fins als anys vuitanta patí un gran despoblament.
La vila (93 h agl [2006], xodencs; 1 063 m alt.) és al capdamunt d’un turó tallat per un cingle, arran mateix de les cases, que domina l’ermita de Sant Cristòfol. Es conserven restes de les antigues muralles i diversos edificis medievals, com la Torre, la planta de la qual serveix de callís. L’església parroquial (Sant Pere) conserva una creu processional gòtica, d’origen morellà. Població d’origen musulmà, fou concedida després de la conquesta per Jaume I, juntament amb tota la tinença d’Alcalatén, a Eiximèn d’Urrea, el 1233, el qual atorgà carta de poblament el 1248. Passà, com tota la comarca, als comtes d’Aranda i als ducs d’Híxar. El municipi inclou, entre altres, la caseria del Gargant.