el Xúquer

el Xúquer al seu pas per Cofrents

© Fototeca.cat

Riu del País Valencià, que neix a Ojuelos de Valdeminguete, prop del Cerro de San Felipe, a 1.506 m alt., als Montes Universales, a Castella (Conca), i desguassa a la Mediterrània a l’altura de Cullera (Ribera Baixa).

Amb una conca de 22.100 km2, una llargària de 535 km i un cabal mitjà de 60 m3/s, és el riu més gran del País Valencià. La seva capçalera es limita als Montes Universales i a la Serranía de Conca, que és compartida pel Cabriol, potent afluent seu per l’esquerra. Tots aquests relleus formen part de la branca ponentina o castellana de la Serralada Ibèrica. Els seus plecs, d’orientació NW-SE i plasmats en alternances de calcàries, margues i argiles del Secundari, condicionen la direcció general del riu en el seu tram inicial, igual com la del Valdemeca i la del Cabriol. A la Serranía aquestes estructures foren recobertes pel Terciari de la Meseta, cosa que ha determinat l’epigènia del Xúquer en travessar-les. Així, ha excavat fins a Conca profunds congosts, en un país càrstic. Aquest primer tram, ric en peixos (truites), és aprofitat per la central hidroelèctrica de Villalba, que es beneficia dels pantans de La Toba, d’11,1 hm3, i de la Laguna de Uña, de 0,5 hm3, d’on surt el canal que va a la central, equipada amb alternadors per a 10 400 kWA. A Conca el Xúquer té un cabal mitjà d’11,8 m3/s. Des d’ací discorre pel Miocè gairebé horitzontal de la vora oriental de la Manxa, fins a la confluència amb el Cabriol. En aquest tram per la Meseta el seu curs dibuixa una ampla corba oberta al NE, de manera que de la direcció sud deriva cap a llevant.

El meandre del Xúquer amb Cullera al fons

© Fototeca.cat

Des del 1962, en passar per Alarcón resta embassat al pantà del seu nom, de 1.112 hm3, que en regula parcialment el cabal. Aquest pantà és també una peça mestra del transvasament del Tajo al Segura, ja que rep les aigües del canal d’aquell des de Belmontejo i les porta fins al pantà d’El Picazo, on el canal torna a separar-se del Xúquer i s’orienta cap a la plana d’Albacete. Això permet també, doncs, una ajuda hídrica a la conca del Xúquer i, indirectament, a la del Túria. A la Manxa el Xúquer no té afluents gaire importants: el Valdemembra i el canal de María Cristina, de drenatge de la plana d’Albacete. Tampoc no travessa poblacions importants. Per Cofrents (Vall de Cofrents) el Xúquer, després d’haver rebut per l’esquerra els 24 m3/s del Cabriol, salta per la graonada oriental de la Meseta i talla novament els materials secundaris que en formen els contraforts, amb un gran desnivell i en direcció a la plana litoral. El seu llit esdevé, ara, profundament encaixat, amb feréstecs congosts que permeten obres hidroelèctriques d’una certa magnitud: a més del salt de Cofrents (124 000 kWA), a la confluència del Cabriol, hi ha el de Cortes de Pallars (30 000 kWA) i el de Millars (80 400 kWA), a la Canal de Navarrés, amb el seu pantà de derivació i regulació; finalment, el pantà de Tous, en funcionament des del 1980, la presa fou arrabassada el 1982 a causa de les inundacions. En aquest tram el Xúquer rep les aigües del riu d’Escalona. A Sumacàrcer (Ribera Alta), immediatament abans de la plana litoral, porta un cabal mitjà de 60 m3/s. Tot seguit, a Antella, s’obre la plana de la Ribera, la gran horta de la plana terminal, densament poblada —Alberic, Carcaixent, Alzira, Algemesí, Sueca—, d’unes 40 000 ha, regada per una xarxa de séquies. La séquia principal és la séquia reial del Xúquer, que surt a Antella, rega unes 20.000 ha i uneix la Ribera i l’Horta. Té una dotació de 34,5 m3/s, la qual deixa el Xúquer sec durant els estiatges. La resta d’horta és regada amb altres séquies i, a vegades, amb aigua d’escorrentia dels altres regadius. Desguassa a Cullera, encara amb un cabal d’uns 10 m3/s.

El règim de les aigües és ja inicialment del tipus pluvionival, amb retenció nival pel gener i una màxima primaveral de coeficient 1,8-2,0 establert pel març, a causa de la fosa de la neu; el mínim principal és per l’agost, amb un coeficient inferior a 0,4, i té una lenta recuperació fins al desembre, que assoleix el mòdul. Amb la confluència del Cabriol incorpora aigües pluvials de les pluges de juny del NE peninsular. I, en iniciar l’entrada a la Ribera, és colpit de ple per les pluges tardorals mediterrànies. D’altra banda, el règim del riu a la Ribera és desfigurat totalment per l’aprofitament de l’aigua per al regatge. Té enormes revingudes, provocades sobretot per aquestes pluges mediterrànies, que causen desastroses inundacions a la plana litoral. Entre moltes altres, són dignes de record la del 1472, que destruí Alzira (població que ha necessitat sempre una constant atenció davant les revingudes del Xúquer), i les dels anys 1716, 1781, 1805, 1864, 1916, 1982 i 1997, la majoria de les quals de tardor.