i séquia reial del Xúquer | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

séquia reial del Xúquer

Nom antic de lasèquia reial d’Alzira
Horta Sud    Ribera Alta    Ribera Baixa    València
Nom antic de lasèquia reial d’Alzira
Aspecte del cano d'Alginet
© Carolina Latorre Canet
Séquia de l’esquerra del Xúquer, que travessa la Ribera Alta, entra a la Ribera Baixa i rega el S de l’Horta.

És la més important del País Valencià per l’àrea regada (unes 20.000 ha). Neix en un assut del terme d’Antella, a la casa de les Comportes, poc després de la sortida del riu de l’estret de Tous. La seva longitud és de 54 km, i corre predominantment de S a N, seguint els límits del pla al·luvial del riu amb les primeres ondulacions de ponent. Jaume I n'ordenà la construcció per regar els plans al·luvials més allunyats del riu.

La primera part només arribava fins a Algemesí, i beneficiava els termes d’Antella, Gavarda, Alberic, Massalavés, Alzira, Algemesí, l’Alcúdia i Guadassuar (després dits l’Antiga Comunitat). Martí I atorgà un privilegi el 1404 autoritzant-ne la prolongació (amb la concessió de la vintena dels fruits de les terres beneficiades). Carles III renovà aquest privilegi el 1767 a favor del duc d’Híxar, senyor de Sollana; aquesta segona secció, que arriba al terme d’Albal i desemboca al barranc de Torrent, fou iniciada el 1779 i s’acabà el 1801 (aquest tram rebé el nom de la séquia del Projecte). Els termes que beneficiava (la Nova Comunitat) eren els d’Alginet i Benifairó a la Ribera Alta, els d’Almussafes i Sollana a la Ribera Baixa, i els de Picassent, Silla, Alcàsser, Beniparrell i Albal, a l’Horta. Els Híxar conservaren la concessió fins a la fi del segle XIX, que passà a la família Canaleta, i després a la comunitat de regants. La xarxa de séquies secundàries és molt intensa.

Vista del canal Xúquer-Túria al seu pas per Alginet
© Carolina Latorre Canet
L’organització té l’origen en les normes de Martí I; el 1844 s’unificà l’administració de les dues comunitats (el primer tram era encara anomenat séquia reial d’Alzira, i el segon, del Projecte), entre les quals hi havia hagut freqüents disputes, i la séquia rebé el nom actual. Hi ha una junta general, formada per les diverses comunitats de regants de cada terme, amb un tribunal. La cota baixa que utilitza la séquia ha motivat l’aparició, des del s. XIX, per damunt seu, de nous regadius amb aigua de pous. Actualment hom ha construït un altre canal més alt, que des del pantà de Tous porta aigua del Xúquer al Túria.

Col·laboració: 
JEC
Llegir més...