Germà de Ramon Xuriguera. Conreà diversos gèneres, i també féu nombroses traduccions i publicà articles a la revista Art. En les obres publicades es destaca l’assaig El camí de Catalunya (1945), les novel·les Don Joan (1961), La vida d’en Joan Ventura (4 volums, 1963-71) i La guerra civil (1986), les obres poètiques Indíbil i Mandoni (1955), El cor vermell (1958) i Les ales del vent (1962), i les teatrals La reina Margarida (1966), Capses humanes (1971), Aníbal (1972), Lucrècia (1980), La veu del destí (1983), etc. És autor també d’obres històriques (Tres moments històrics: Indíbil i Mandoni. Aníbal a Catalunya. Evocació de la ciutat de Balaguer, 1971; Els comtes d’Urgell i la ciutat de Balaguer, 1973) i gramaticals (Els verbs catalans conjugats, 1978) i d’un Nou diccionari de la llengua catalana (1979). Obtingué la flor natural als jocs florals de Buenos Aires el 1960.