El Ṛig-veda el presenta com el déu generós que renuncia a la seva immortalitat per tal d’esdevenir el primer home i el primer que, després de morir, descobrí el camí de retorn a les estades immortals. La tradició primitiva l’uneix a Yami, germana i consort alhora, la unió dels quals representava l’estadi últim del procés creador. El mite de l’incest, però, aviat fou vist amb ulls diferents pels ṛiṣi dels clans patriarcals i pels dels grups guerrers, de manera que en la tradició posterior la figura de Yama assumeix un paper desagradable i un caràcter sever i terrible: en la mitologia èpica i purànica apareix com el déu de les regions subterrànies i el jutge dels morts, que castiga inapel·lablement els culpables. En l’hinduisme actual té una funció de mer guia de les ànimes després de la mort i de déu de la mort.