Format a les universitats de Washington i de Nova York —d’estudiant col·laborà amb els constructors de l’Empire State Building—, movent-se entre un racionalisme del tipus de Mies i un manierisme preciosista i historicista, fou un perfecte prototip de l’arquitecte dels EUA. A la coberta de l’edifici de l’aeroport de Saint Louis (1953-55) féu ús de les voltes de membrana, i al Mac Gregor Conference Building (1958), a Detroit —obra que obtingué el primer premi de l’Associació dels Arquitectes—, accentuà el preciosisme manierista, que es reforçà a partir de la creació de la seva pròpia agència el 1959: projecte d’ambaixada dels EUA a Londres, pavelló dels EUA a la fira de Nova Delhi (1960), pavelló de les ciències a l’exposició de Seattle (1962) i aeroport de Dhahran, a l’Aràbia Saudita, edificis en els quals apareixen renovacions historicistes. Juntament amb Emery Roth and Sons projectà el World Trade Center (1975), del qual cal destacar les anomenades ‘torres bessones’, conjunt destruït en els atemptats de l’11 de setembre de 2001.