Formà part del grup neoimpressionista d’escriptors influïts pels corrents d’avantguarda europeus dels voltants dels anys vint el portaveu del qual fou el diari Bungei Jidai, que publicà juntament amb Kawabata Yasunari. De les seves obres destaquen Atama narabi-ni hara (‘Cap i estómac’, 1924), Haru wa basha ni notte (‘La primavera arriba en un carruatge tirat per cavalls’, 1926) i Kikai (‘Màquina’, 1930). A Junsui shōsetsu ron (‘Sobre la novel·la pura’, 1935) exposà les seves teories literàries.